L'illa de la Sort

El viatge de noces és un dels un sempre recorda, el 2008 l’Alba i jo ens vam casar i vam viatjar al Japó, un país que ens va encantar. Allà vam conèixer una gran família, l’Isaac, l’Aya, la petita Shikibu i en Miró (tot i que al 2008 encara no havia nascut), uns amics que ens van acollir i ensenyar una part del Japó.

Ells ara estan vivint uns moments delicats per culpa del terratrèmol, el tsunami, les fuites nuclears i la manca d’aliments, llum i aigua.

Avui us deixo amb un vídeo que en han penjat al seu blog (http://tobuushi.blogspot.com/) i crec que ja no calen més paraules.

Ah, per cert, l’illa de la sort en japonès, es diu Fukushima.

http://www.youtube.com/watch?v=R02J7vW5u5k

L’amor puja muntanyes.

Que l’amor mou muntanyes ja ho teníem clar, però que les fa pujar ja és una versió diferent, em va sorprendre molt llegir l’entrevista a Edurne Passaban a la contraportada de La Vanguardia ja fa uns dies. La única alpinista que ha coronat els 14 vuit mil del món ens explica que tot ho ha fet per amor !

Doncs si, resulta que el seu amor per un alpinista italià, casat i amb fills, la va portar a seguir-li les passes per totes les muntanyes on anava, un idil·li amorós que es va mantenir en secret allà dalt durant anys.

Quan l’italià va deixar de pujar muntanyes l’alpinista es va endinsar en una profunda depressió, fins al punt d’intentar el suïcidi vàries vegades, nomes la il·lusió per coronar tots els vuit mils del món la va ajudar a sortir del forat.

Un relat que sorprèn i posa els pels de punta, de com a vegades, les persones que semblen més fortes són les més dèbils i com, la superació personal pot arribar fins a alçades impensables.

La conspiració culé

Més d’un cop he sentit a dir que quan l’economia va bé, el Barça perd, i en canvi, quan hi ha crisi econòmica el Barça ho guanya tot. Darrera aquesta afirmació sembla haver-hi una teoria d’una conspiració: Si Catalunya és un dels motors econòmics d’Espanya, quan no hi ha feina cal tenir la gent contenta i entretinguda, tal com feien els romans amb el circ romà .

Un dia em vaig proposar verificar la teoria, i per fer-ho vaig recollir els resultats del Barça des del 1990 al 2010, assignant una puntuació a cada títol i a cada subcampionat i considerant tant les competicions nacionals com les internacionals. La suma dels punts a cada any ens donaria una gràfica de l’evolució dels resultats blaugranes.

A la vista dels resultats es pot veure que el període de la crisi post jocs olímpics (92-94) i la crisi actual (2008-2010) coincideixen amb les èpoques de major esplendor culé, el primer i segon dream team coincideixen plenament amb les dues darreres grans crisis econòmiques. Així doncs sembla que es confirmaria que quan l’econòmica va malament, el Barça va be.

En canvi, el sentit oposat encaixa, però no sempre tant be, tot i coincidir la gran sequera de resultats durant els 7 anys de més bonança econòmica (1999-2005) hi podem trobar un parell d'excepcions, el període 1997-1998 i el 2006-2007.

Per tant, que cada un en tregui les pròpies conclusions, el que és clar, amb conspiració o sense, que podem donar gràcies que de moment el Barça actua com a analgèsic de les grans crisis econòmiques, i d’altra banda podrem començar a mirar amb més enyorança uns períodes (97-98, 06-07) que sense ser les èpoques més daurades del club, si que són les que més desitjaríem repetir.

Un dia agredolç

Aquest mati m’he despertat amb una mala noticia, la mort de l’Albert Batlle, un vell amic de la Creu Roja, en un accident d’helicòpter.

L’Albert era company de la Creu Roja i vam compartir innumerables guàrdies, serveis i aventures en aquelles èpoques on els voluntaris cobríem les guàrdies dels caps de setmana. La seva passió era ser pilot d’helicòpter, i ho va aconseguir, era una gran persona, i fins i tot ara, la seva feina consistia en participar en l’extinció d’incendis.

Al migdia hem anat fins a Olot, a celebrar els 40 anys d’un bon amic de Sarrià, el Jordi. Veure com més de 50 persones es reuneixen per celebrar l’aniversari d’un amic demostra l’apreci que tots li tenim.

El Jordi és regidor d’esports del poble, i d’aquelles persones que sempre hi és, amb la feina,
amb els amics, amb la família, amb el poble, una persona de les que es fan estimar.

Dues grans i bones persones, i com sempre un destí atzarós amb un incomprensible sistema de jutjar-nos.

A la vida n’he conegut moltes d’aquestes persones, que fan les coses per passió, perquè ho gaudeixen, perquè treballant pels altres són feliços i es senten més realitzats, sense esperar mai res a canvi. Simplement, persones implicades.

Al vespre hem sortit a passejar els gossos, hem banyat el petit i hem sopat mentre esperàvem que s’adormís, també he pogut dedicar una estona als bonsais, n’he trasplantat i podat un i m’he atrevit a donar-li forma de ventada. He intentat gaudir-lo al màxim, com les petites coses de cada dia.

La fórmula de l’èxit

Podem definir l’èxit a través d’una fórmula matemàtica?

Aquesta afirmació la vaig sentir fa uns dies en una tertúlia de radio i em va despertar la curiositat, segurament per la meva deformació d’enginyer industrial.

Em vaig posar a buscar una mica per la xarxa i he recollit un grapat d’exemples on s’utilitzen les matemàtiques per, curiosament, explicar habilitats tan poc fàcils de definir com la motivació, la innovació o el treball en equip

Us en posaré tres: Chris Gill és líder de la Silicon Valley Association of Startup Entrepreneurs, per ell la fórmula de l’èxit de l’emprenedoria es basa en l’equip ! Un 50% de l’èxit el forma l’equip, un 30% el pla i model de negoci i un 20% les idees noves.

Així tenim:

E=50x +30y+20z

On:
E=èxit, x=equip, y=model de negoci, z=innovació

Serà imprescindible doncs la bona direcció d’equips per triomfar? I la innovació?

L’esmentat programa de radio ens proposava una nova visió:

Y=x+1

On:
Y=èxit, x=esforç que hom creu necessari per aconseguir-lo

És a dir, la percepció que un té de la feina que hauria de fer és sempre insuficient, la constància, l’esforç, el no conformar-se amb el resultat i buscar sempre una passa més ens portarà a l’èxit. Una mica frustrant vist des d’aquest punt de vista, però segurament una fórmula a aplicar a tots els camps de la vida.

I ja que està tant de moda parlar de crisi, us proposo una altre versió de l’anterior:
Un dia en una conferència un noi em demanava com podia aconseguir recursos davant la situació actual de crisi: Simplement cal fer el triple d’esforç per aconseguir un terç del resultat.

3y = x/3

On:
Y=esforç, x=resultat

És fàcil deduir per tant que x=9y, és a dir, per aconseguir el mateix resultat ens cal fer 9 vegades més d’esforç

Així doncs no perdem el temps, que avui encara em queden 8y +1 per fer.

----
Publicat al blog del Fòrum de Joves Emprenedors 2010
http://www.forumdejovesemprenedors.cat/

Conferència : Responsabilitat Social Corporativa

El dia 8 de juny els amics de JCI Girona m'han convidat a fer una conferència a la Cambra de Comerç de Girona dins el cicle " Esmorzars de Negoci"

En aquest cas la conferència es titula:

"Responsabilitat Social Corporativa. Cas d'Èxit: Fundació Jaume Casademont"

Si esteu interessats serà el 8 de juny a partit de les 8.30h a la seu de la Cambra de Comerç de Girona. Cal apuntar-se a : http://www.jcigirona.org/

Fòrum de Joves Emprenedors 2010

Els propers 9, 10 i 11 de juliol es celebra el la 13a edició del Fòrum de Joves Emprenedors de la Jove Cambra Internacional de Catalunya, enguany es celebra a Igualada.

Després de ser alumne al Fòrum de l'any 1999 a Girona, i de ser Formador el 2001 a Sabadell, 2005 a Lleida, 2006 a Vilafranca i 2009 a Terrassa, enguany tinc el plaer de ser el head coach de l'equip de formadors.

El Fòrum és una acadèmia de formació dirigida a joves de 18 a 35 anys que en el seu entorn profesional o personal necessitin desenvolupar habilitats directives i potenciar les capacitats de lideratge i treball en equip.

Durant un cap de setmana intens es convina la formació teòrica i la pràctica "learning by doing", els cursos d'enguany són:

Presentacions Eficaces i Comunicatives
Direcció d'Equips
Coaching al servei del Lideratge
Negotiation Skills (en anglès)

També es realitzen conferències sobre lideratge i un teamworking.

Enguany dins l'equip de formadors tornem a comptar amb la preseència de l'Elena Beskinskaia, de JCI Russia, reconeguda com la millor formadors Europea de la JCI.

A més l'equip de formadors de gran qualitat de l'Institut de Formació de la JCI Catalunya.

Us animo a informar-vos del Fòrum i si teniu inquietuds emprenedores o de lideratge, no us ho penseu, veniu al Fòrum !

Trobareu més informació al web : www.forumdejovesemprenedors.cat

Beques Jaume Casademont

La Fundació Jaume Casademont hem presentat la nova marca : "Beques Jaume Casademont".

Aquesta és una marca que ens permet donar a conèixer l'activitat principal de la Fundació: "impulsar projectes socials a través de diferents linies de Beques"

Dins de les Beques Jaume Casademont hem creat tres categories, aquestes són:

- Alimentació i Salut

- Acció Cultural

- Empresa i Competitivitat

Actualment la Fundació ja té en marxa les Beques Educar Menjant i la Beca Baròmetre de l'Empresa Familiar, a partir d'aquest any hi afegim 4 noves categories, la Beca Primer Acte, la Beca IN2, les Beques Actívica i la Beca Cultura Popular.

Podeu trobar tota la informació sobre aquestes Beques a la web renovada de la Fundació:

http://www.fundaciojaumecasademont.cat/

Wolves Sots Campions de Catalunya Sub 13

Els Wolves de Sarrià de Ter hem quedat sots campions de la LLiga Catalana de Football Flag categoria Sub 13 deprés de les jornades finals disputades a Terrassa.

Els Wolves vam disputar les semifinals contra els Pioners de l'Hospitalet, després d'una primera part molt igualada, a la segona l'equip de Sarrià ens vam endur clarament la victòria.

A la final ens vam trobar els Trojans de Roda de Barà, actuals campions, un equip que juga a un gran nivell i és molt experimentat. L'equip de Roda de Barà va ser clarament superior al nostra tot i que a la segona part vam millorar molt la imatge i vam anotar 3 touchdowns.

Amb aquesta final els Wolves tanquem la temporada del debut en competició oficial amb un sots campionat de Catalunya.

2on Dia de la Formació JCI a Vilanova

El passat dissabte 6 de març es va celebrar el 2on Dia de la Formació de Jove Cambra Internacional de Catalunya, aquest cop a Vilanova i la Geltrú.

El dia de la formació és una activitat formativa organitzada des de l’institut de Formació i la Junta Nacional amb un doble objectiu: Crear un important esdeveniment de formació per a tots els júniors i al mateix temps donar oportunitats a joves formadors a agafar experiència. Així els cursos que es van donar durant el matí estaven impartint per formadors que recentment han realitzar el JCI Trainer.

En aquesta segona edició es van celebrar 4 cursos durant el matí i tres càpsules de formació a la tarda. En total uns quaranta alumnes van assistir als cursos.

El dia de la formació compte, a més, amb la participació de formadors experts que ens dediquem a assistir als cursos i desprès, donar feedback als nous formadors, per ajudar-los a millorar.

Cal felicitar la tasca de l’organització, la JCI de Vilanova (Ramón Solé i Gemma Manresa), per l’excel•lent feina feta, i també a les persones de d’Institut de Formació i la Junta Nacional que van treballar intensament en el programa, en concret l’Eulàlia d’Ortadó, l’Eva Gonzalez-Nebreda i l’Albert Riba.

D’aquesta manera, l’objectiu de l’actual equip de l’Institut de Formació, de potenciar la formació de base i sobretot, crear un nou planter de formadors, fa un pas més.

La feina feta: dos JCI Trainers, dos dies de la formació i un Fòrum de Joves Emprenedors, evidentment, entre moltes altres coses !

Who wants it More?

No és la primera vegada que aprofito dues de les meves aficions per escriure un article, però és cert que el futbol americà és un bon exemple de Motivació.

En aquest cas el més important del vídeo és l'eslògan que utilitza ! La victòria no serà del que tingui més recursos, sinó del que tingui més motivació.

L'únic recurs inesgotable és la motivació de les persones.

Wolves Sarrià de Ter

Avui hem presentat l'equip sub-13 dels Wolves, l'equip de Football Flag de Sarrià de Ter.

Aquest equip és gràcies a la feina feta per en Manel Iribarne durant dos anys amb la promoció del flag al poble, a la col•laboració de l’Ajuntament de Sarrià, a l'ajuda de la Federació Catalana de Futbol Americà, però sobretot és gràcies a la passió dels nanos per jugar a flag.

Avui hem presentat les noves samarretes i hem fet un partit amistós, l’objectiu és ara poder competir contra altres equips de la categoria.

Al mateix temps hem fet el segon partit amistós de sèniors, aquest cop amb més gent de Sarrià que ha volgut provar aquest esport, estem una mica més aprop de tenir els Wolves sèniors !
,

Renovació del Patronat de la FJC

Miquel Roca, Jaume Pagès, Ramon Adell i Jac Oliva, s’incorporen al Patronat de la Fundació Jaume Casademont, com a patrons externs a la família del Fundador.

La Fundació Jaume Casademont, que va iniciar el seu camí el setembre del 2007 amb la seva presentació pública i que en aquests moments està desenvolupant projectes vinculats a promocionar iniciatives socials, com les Beques Educar Menjant , la Butaca Jaume Casademont o el Baròmetre de l’Empresa Familiar, ha ampliat el seu patronat.

El nou patronat ja treballa en el pla d’acció per aquest 2010 que vol ampliar el numero de beques a atorgar en els diferents àmbits d’actuació en que treballa.

Els nous patrons són ;

Miquel Roca Junyent, Advocat i propietari del seudespatx Roca Junyent, que va fundar el 1996, i que és considerat un dels quinze despatxos més importants d'Espanya.

Jaume Pagès Fita, mestre gironí i doctor en enginyeria industrial, ha estat rector de la UPC (1994- 2002) i actualment és el conseller delegat d’Universia del grup Santander des del 2004.

Ramon Adell Ramón, es doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, és catedràtic d’Economia de l’Empresa a la Universitat de Barcelona i conseller de diverses empreses. També presideix l’Associació Espanyola de Directius.

Jac Oliva Casademont, Dietista i Nutricionista, és un dels nets de Jaume Casademont, d’aquesta manera el patronat incorpora gradualment membres de la tercera generació familiar.

Amb aquestes incorporacions la Fundació vol obrir les portes del patronat a persones significatives de la societat civil catalana i que comparteixin la visió del fundador amb la voluntat de potenciar i fer créixer les activitats de la Fundació.

Treball en equip !

El Treball en equip és interessant quant el resultat final és superior a la feina de les persones treballant per separat. 1+1=3

Motivació + Futbol americà

A vegades un no aconsegueix els seus objectius simplement perquè pensa que no els pot aconseguir.

El Convidat : Toni Diaz

Quin és el plantejament principal que ens hem de fer quan volem un canvi de feina o un canvia a la nostra vida?

Davant el repte de prendre una decisió que ens afecta en els aspectes enunciats anteriorment, he de tenir clar com ens formulem la pregunta, i sobre tot ser molt sincers amb nosaltres mateixos.

Que volem realment?

Fugir d’una situació que no ens agrada?

Tenim una feina que no ens omple?

Un cap que no suportem?

Aleshores el nostre destí és incert. Com va dir Seneca, “Cap vent ens és favorable si no sabem on anem”.

Ara bé, si realment estem convençuts del que volem, i cap a on em d’anar, tenim davant nostre una gran oportunitat. Per arribar a aquesta fita, podem fer dues coses, posar-nos immediatament a treballar per aconseguir-ho, o be fer un plantejament estratègic.

Poques vegades ens assentem, agafem un llapis i paper, i definim exactament allò que volem ser o fer. I menys encara definim el nostre punt de partida.

Com tot viatge a un destí nou, hem de tenir molt clar de on partim, on anem, quins mitjans utilitzarem i els punts per on passarem.

Per realitzar canvis importants a la nostra vida, cal planificar “estratègicament” el viatge. Però abans que res, fem-nos aquestes preguntes:

Vull anar a ...?

O realment vull fugir de...?

A partir de la respostes, podrem decidir les nostres accions.

Toni Diaz

Training

Èxit de participació a l’estand de la Fundació a la Fira de Girona.

L’estand que la Fundació Jaume Casademont ha tingut durant els cinc dies que ha durat la Fira de Mostres de Girona ha estat tot un èxit de participació.

Més de 300 nens i nenes han participat dels tallers organitzats per la Fundació, aquests tallers consistien en jocs relacionats amb l’alimentació saludable com muntar la piràmide dels aliments o fer una brotxeta de fruita.

Les activitats han servit per promocionar les Beques Educar Menjant entre els nens i nenes, els pares i mares, i els mestres que han visitat l’estand.

La Fira d’enguany ha tingut per primera vegada la presència de la Fundació Jaume Casademont, així els milers de visitants han pogut conèixer d’aprop els objectius i els projectes que organitzem i molta gent s’ha interessat per endur-se informació

La Fundació a la 48a Fira de Mostres de Girona

La Fundació Jaume Casademont serà present, amb un estand propi, a la 48a Fira de Mostres de Girona que se celebrarà entre el 28 d’octubre i l’1 de Novembre al Palau Firal de Girona.

L’estand estarà situat al nivell 2 del Palau de Fires, dins de l’espai que la Fira destina al sector de l’alimentació .

L’objectiu d’aquest acte és promocionar i obrir la Fundació a la societat civil i donar a conèixer les activitats que es realitzen.

En especial, es promocionaran les Beques Educar Menjant, a traves d’un espai dedicat a realitzar una sèrie de tallers i activitats per als més petits amb l’objectiu d’ensenyar a menjar bé.

També es promocionarà la propera Butaca Jaume Casademont que es celebrarà al centre cultural La Mercè el proper 4 de novembre amb la presència de l’historiador de l’art Jean Clair.

Amb la presència a la Fira, la Fundació Jaume Casademont participa en un dels actes més rellevants de les Festes de Sant Narcís, amb més de 400 expositors i 120.000 visitants.

De Castells i Sardanes.

I torno a parlar de les Festes de la Mercè, doncs un dels actes que més optimiste ha transmès ha estat l’unió d’una sardana i un castell que es va poder veure en el concert de Pau Riba.

El singular cantautor s’ha atrevit a versionar lliurement una sardana mentre un grup de sardanistes ballaven a la pista, simultàniament una colla castellera alçava un castell en el seu interior.

L’espectacle, que no és nou, obre llum a nous camins de la cultura popular catalana, una cultura que si no es reinventa i s’adapta als nous temps pot veure com poc a poc va caient en l’oblit i deixa de ser interessant pels joves.

I dic que no és nou, perquè ja el 1995 la popular Innocentada de Manresa incorporava un ball de l’esbart de l’Agrupació Cultural del Bages que finalitzava amb una sardana, on al mig, la colla Tirallongues hi fèiem un castell, un ball preciós que feia posar la pell de gallina.

En aquest cas, especial és l’aportació de la sardana, ja que de tots és coneguda la capacitat que han tingut els casteller per adaptar-se als nous temps, innovar, i fer-se interessants a la població.

La sardana, en canvi, està veient com l’interès va desapareixent poc a poc, i tots els intents per renovar-la han estat, fins avui, inútils. Algú va dir que declarar la sardana com la dança nacional de Catalunya era salvar-la de la desaparició però condemnar-la a viure en una vitrina.

Fa poc un amic em deia que la majoria de manifestacions culturals començaven a veure amb mals ulls l’èxit i la popularitat dels castells. Penso doncs que el què cal que facin és precisament el contrari.

Acostar-se als castells i veure fórmules de sinèrgia, de buscar nous espais, noves fórmules i noves maneres d’arribar als joves, ha de donar noves oportunitats i un futur brillant a tota la cultura popular.

La innovació – o l’adaptació als nous temps- és el camí que ha de seguir la cultura popular i tradicional per mantenir-se viva, doncs ningú, - els castellers tampoc- volem que desapareixi.

Podeu veure el vídeo a :
http://www.vilaweb.tv/?video=5811

De Toros i Castellers.

Fa pocs dies veiem una altre lamentable politització de la cultura popular quan el diputat socialista Francisco Javier Sanz acompanyat del popular Javier Marqués defensaven les “corrides de toros” i al contrari carregaven contra els castellers per ser maltractament de les persones.

D’una banda aferrar-se a que la festa dels toros és"de gran tradició" i que atrau "un gran nombre de turistes" com a únics arguments en ple segle XXI em sembla de gran ignorància- que no incultura, doncs recordo que l’incult és el que no té la capacitat d’aprendre però l’ignorant el que no en te la voluntat–

Si les directives europees estan posant en dubte les festes del foc tard o d’hora han de tancar les places de toros !

D’altra banda carregar contra els castellers és, de nou, una manipulació política, de carregar contra la bandera de la cultura catalana. El principal motiu evidentment el fet que fos ERC qui presentes la moció de treure als toros l’etiqueta de festa d’interès nacional.

Dissabte, vaig baixar a Barcelona per feina, tot just entrant per la plaça de les glòries catalanes em vaig trobar un embús de mil dimonis, el motiu el vaig descobrir ben aviat, s’estava celebrant a la plaça de la Monumental la “corrida” de les festes de la Mercè, un centenar d’antidisturbis “vetllaven” per la seguretat mentre tot just una desena de manifestants protestaven contra aquesta festa.

I jo em pregunto : Com és que, mentre els nostres politics protesten a Madrid contra els toros segueixen permetent que a casa nostre es matin animals?

Com és que, amb prou feines una desena de persones es mobilitzen contra una festa com aquesta a Barcelona?

Sortint de Barcelona vaig coincidir amb l’obertura de portes, una riuada de gent sortida de la plaça, enfilant cap l'autopista em vaig fixar en una banderola que penjava d’una farola, amb lletres plenes de brillants com les coses cares es podia llegir la paraula “mercè” , el dissenyador però, amb molta traça havia tallat la “m” del principi i la “e” del final.

Vaig marxar de la “capital de Catalunya” amb la sensació que alguna cosa no acaba d’anar bé en aquest nostre país.

Les tres “H”.

Hi ha conceptes formatius que, des que els descobreixes, et queden marcats a la memòria.

Va ser durant el Fòrum de Joves Emprenedors del 1999 a Girona que el mestre Casals ens va explicar les tres “H” i des d’aquell dia he incorporat aquest concepte a la gran majoria dels cursos de formació que he impartit a la Jove Cambra a més d’intentar-ho aplicar a la vida – on segurament l’intent no haurà estat sempre aconseguit –

Les tres “H” són en el fons una actitud davant les persones, davant la feina, en el fons, davant la vida.

Quines són les tres “H” ? Doncs res mes fàcil : Honestedat, Humilitat i sentit de l’Humor.

Honestedat, perquè aquell que enganya, està en el fons, enganyant-se a si mateix.

Humilitat, perquè és la base per ser una mica millors cada dia.

Humor, perquè la vida és massa curta per patir més del compte i les relacions humanes sempre són millors amb una mica d’humor.

Tota aquesta reflexió em be al cap ara que nomes es parla del Palau de la Música, ara que es posarà sota la lupa la honestedat de qualsevol persona que treballi per Fundacions, ONG’s i associacions culturals sense ànim de lucre de tot tipus.

I de fet, el que més em ve al cap ara mateix, no és la imatge del sr. Millet, sinó de les desenes i desenes – centenars fins i tot –de persones que he conegut durant aquests anys, que treballen desinteressadament, amb passió i dedicació, per potenciar la cultura, per fer créixer les entitats i el compromís amb la societat per fer un món una mica millor.

Persones que us asseguro no els falta humilitat en la seva personalitat, humor en el seu tracte i sobretot honestedat en la seva tasca.

Penya Fora Dubtes : Bàsquet a la sang

Fa pocs dies una selecció espanyola plena de catalans aconseguia l’or en el europeus de basquet a Polònia, una selecció que des de fa uns anys meravella Europa i el món amb les seves actuacions.

Més enllà de seleccions i de política, el fet que set catalans formin part d’aquets grup de jugadors demostra la gran qualitat i la gran feina feta pels clubs de bàsquet catalans durant els últims anys, des de els clubs ACB fins als club més petits passant per la majoria d’equips base i d’escoles de bàsquet.

Catalunya deu ser, junt amb Sèrbia, la millor escola de jugadors de bàsquet europea !

Personalment sempre he estat un amant del bàsquet, el 1995 es va fundar la penya Fora Dubtes, una penya de bàsquet seguidors del Manresa i des dels seus inicis ja en vaig format part.

Els primers anys de la penya van ser espectaculars, la Copa del Rei del 1996 i la Lliga ACB del 1998 van fer créixer la penya i les activitats, amb unes 200 persones als partits al Congost i desplaçaments a molts dels partits a fora.

Era en aquests desplaçaments on a més de veure bon bàsquet vaig tenir la oportunitat de conèixer noves ciutats i fer grans amics.

Durant els primers temps també vaig ser el responsable de fer la revista de la penya, que informava de les activitats del grup i aprofitava per deixar clar les seves preferències amb els altres equips.

Casi 15 anys després, la penya ForaDubtes segueix fidel als seu objectiu, animar i donar suport al Bàsquet Manresa, a l’ACB o a LEB, a casa o a fora, quan es guanya o quan es perd.

I és que si el Manresa, amb un dels pressuposts més baixos de l’ACB segueix aconseguint el miracle de ser a dalt del tot any rere any és, en gran part, gràcies a la seva afició.

Cartesius d’Arché Pagès

Un altre recomanació d’un vi que val més del que costa. Cartesius del celler Arché Pagès.

Un altre vi de la D.O. Empordà.

Collita 2004 i sortit al mercat aquest mateix 2009 és un vi de color cirera amb tons violetes, aroma potent amb torrats de roure sobre un fons de fruita varietal.

Les varietats de raïm són: Garnatxa negra, Merlot y Cabernet sauvignon.

Evidentment aquesta definició és extreta de la xarxa, que la millor qualitat per entendre de vins és saber quan no hi entens.

El que incorporo a partir d’aquest article és la meva qualificació personal, la fórmula escollida per qualificar els vins serà la relació entre el preu i el resultat de la meva experiència al degustar-lo. És a dir, la meva opinió subjectiva de relació qualitat-preu

Cartesius s’emporta un 8 sobre 10.

El preu de venta el trobareu entre 12 i 14 euros.

Colles Castelleres (II) : Tirallongues de Manresa

La meva vinculació al món casteller arrenca el gener de 1995 quan, amb 18 anys, participo per primer cop d’un assaig casteller.

Tot i ser actualment casteller dels Sagals d’Osona, haver passat per la junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, ser membre del consell assessor de la revista CasTells, haver creat el web www.eljoccasteller.cat i acumular 15 anys en el món dels castells, no podem oblidar els inicis, la colla i la gent que em va descobrir aquest món : Els Tirallongues de Manresa

El meu període en la colla manresana va durar fins a l’any 2000 i en aquest temps vaig estar vinculat sobretot a l’equip tècnic, en l’apartat de canalla.

També vaig tenir l’oportunitat de pujar als primers castells, van ser una desena de castells de 6 pisos on vaig estar primer a terços i més endavant a segons.

Una de les experiències més singulars va ser, quan al 1996, ens vam decidir a representar l’obra de teatre “lo 3 de 9” on jo feia el paper del Joan, l’obra la vam representar al Conservatori de Manresa amb un ple absolut i posteriorment a Santpedor i Vilafranca del Penedès.

D’aquesta etapa castellera en vaig aprendre moltes coses, el funcionament dels castells, les actuacions, els assajos, el món casteller, però sobretot en guardo excel·lents records de la gent.

Tot i haver deixat la colla en una etapa on l’ambient havia estat complicat, actualment puc dir que hi conservo una gran quantitat d’amics que, de ben segur, ho seran durant molts anys.

Temporada Alta 2009

El dia 1 d’Octubre comença a Girona i Salt el Festival Temporada Alta 2009.

Enguany hi ha programats 74 espectacles que allargaran el festival fins al dia 11 de desembre.

Si una etiqueta ha aconseguit aquest festival al llarg dels darrers anys és la de Qualitat, fins al punt que podem afirmar sense risc d’equivocar-nos massa que es tracta d’un dels millors festivals de teatre europeus.

Un dels primers factors ha estat l’aposta per estrenes mundials tant de companyies nacionals com internacionals.

Les dades ho confirmen : Temporada Alta 2009 tindrà 74 espectacles, 112 funcions, 30 estrenes absolutes, 10 estrenes a Espanya, 7 a Catalunya, 33 espectacles d’autors catalans i un total de 26 coproduccions o col·laboracions.

Tot amb un pressupost de 2.373.096 euros.

Una altra aposta ha estat augmentar un 30% el nombre d’entrades disponibles -46.594-, conscients que no penjaran el cartell de “no hi ha localitats” però amb la clara voluntat que ningú es quedi sense entrada. Tot un detall per al públic.

Pel que fa a les funcions n’hi ha per tots els gustos i és fa difícil recomanar-ne cap, així que no ho faré, la meva proposta és que us feu amb un dels programes i trieu. Una altre opció és entrar a la web, a Facebook ,Youtube o al blog del festival, escrit per l’amic Josep Maria Fonalleras -www.apuntsdetemporada.cat/-

Un festival que ha aconseguit l'èxit treballant sense complexes i visió global, defugint el provincialisme i obrint-se a Europa. Nomes cal veure el cartell de la present edició per adonar-se'n

Viatge a l'infern

Vaig arribar a l’aeroport de Heathrow amb el temps just de fer el transbord, el vol de Barcelona arribava tard i desprès de travessar els immensos passadissos i passar els controls de seguretat vaig arribar quan el vol ja embarcava.

El vol va ser tranquil, les vuit hores es van fer llargues però vaig tenir la sort de tenir un seient lliure al costat –tot un luxe en els vols transoceànics-

A l’arribar a Philadelphia m’esperava en Bob, i em va portar directament a l’hotel, tocava descansar una mica i esperar el temut jetlag. Em vaig estirar al llit, vaig agafar el comandament del TV i vaig encendre la tele. Allà em vaig adonar de tot !

Avui 14 de setembre de 2009 llegia al diari que han condemnat a cadena perpètua els tres terroristes acusats d'intentar fer “volar” amb explosius líquids 7 avions en ple vol de Londres als EEUU.

M’ha retornat a la memòria aquell 4 d’agost de 2006, quan la policia desarticulava el grup terrorista a Londres i provocava el col·lapse als aeroports de mig món.

Aquell 4 d’agost de 2006 que jo tranquil·lament volava cap a Philadelphia sense saber què estava passant darrera les meves passes.

No em vull ni plantejar si el meu era un dels 7 avions elegits entre tots els que van sortir de Londres cap als EEUU aquell dia, ni si aquell seient vuit al meu costat havia d'haver estat ocupat per algun passatger amb aspecte islamista, m’acolloneix prou la idea de pensar que va ser el mateix dia o pensar on podria estar ara mateix.

El que si us puc dir és que la tornada va ser més tranqui-la però paradoxalment més complexa, veient el col·lapse que es produïa a Heathrow vaig optar per canviar el vol de tornada - directe a Barcelona via Atlanta -

Els espavilats CSI americans se’n van adonar, i sospitant d’aquest estrany canvi, em van esperar a l’aeroport de sortida, podeu imaginar que es van assegurar que no portes cap “líquid” a sobre !

Entrevista al diari EL PUNT - 12 setembre 2009

(Noticia apareguda al diari EL PUNT el 12 de setembre de 2009)

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/79568.html

ENRIC SUCARRATS : DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT

«Volem potenciar les col·laboracions»

El nou responsable aposta per obrir la fundació a la participació de particulars i empreses per potenciar els projectes que hi ha en marxa i engegar-ne de nous seguint la filosofia del fundador: dedicar una part del temps propi a treballar per la societat

12/09/09 02:00 - Girona - CARLES RIBERA

Procedent del món de la gestió i l'organització industrial, Enric Sucarrats (Manresa, 1976) és des de fa pocs mesos el nou director de la Fundació Jaume Casademont, que comença una etapa nova.

–Cap on porta aquesta nova etapa?

–«Busca consolidar la bona feina que s'ha fet durant aquests dos anys, sota la direcció de Tina Casademont, i créixer. Ara la fundació decideix incorporar un gestor extern a la família i amb un perfil professional adaptat a les necessitats de la gestió del dia a dia.»

–Ara mateix, quines són les línies engegades?

–«Hi ha uns objectius molt amplis que abracen diferents camps, amb un nexe comú, que és el compromís amb la societat, voler participar i millorar la societat. Un dels objectius és crear xarxa, xarxa real, que són gent i empreses que col·laborin amb la fundació i que ajudin en el finançament.»

–Quin tipus de col·laboració cal?

–«Seguint la filosofia del fundador, no té cap sentit que la fundació camini sola. Volem implicar-nos en la societat i, per tant, implicar la societat, empreses, la universitat i que els projectes es facin conjuntament. Volem potenciar aquestes col·laboracions, volem tenir-ne més i, a més, ara volem fer consolidar els Amics de la Fundació, persones que a títol personal o d'empresa col·laborin finançant els nostres projectes. Fins ara ens hem dedicat a dotar la fundació de contingut. Ara volem ensenyar aquest contingut, per això, entre altres coses, hem editat una memòria, tenim un web (www.fundaciojaumecasademont.cat) i volem convidar la societat a formar-ne part.»

–A quin perfil d'empresari, o de particular, li pot interessar?

–«És obert a tothom. S'hi pot participar amb donacions voluntàries o bé aportant hores o projectes concrets i no diners. Evidentment, hi ha una part important de persones que van estar vinculades amb en Jaume Casademont, però volem anar més enllà, perquè segur que hi ha molta gent que sense haver-lo conegut ni saber qui era pot compartir aquests valors.»

–Quins valors?

–«Jaume Casademont deia que tothom hauria de dedicar una part del seu temps a treballar per la societat, voluntàriament; doncs aquests valors són els que fomentem. Impulsar projectes que ajudin a cobrir mancances que té el sistema, i que aportin valor afegit a la societat i al territori. Perquè un altre pilar és el treball per al territori. Hi ha altres organitzacions que treballen per a països del Tercer Món. Nosaltres treballem per al nostre territori.»

–Les línies de treball?

–«El que segurament està tenint més ressò és el projecte Educar Menjant, beques a iniciatives que promoguin l'educació en hàbits alimentaris o en entorns infantils. És realment una necessitat. El sistema educatiu no preveu l'educació alimentària i, paral·lelament, ens estem trobant amb uns índex d'obesitat infantil i amb uns problemes de trastorns alimentaris que es podrien qualificar d'epidèmies. És un projecte destinat als nens, però sobretot als educadors, i quan diem educadors volem dir mestres, pares i mares i tota aquella gent que treballa en l'entorn infantil. Recentment hem incorporat en el jurat el cuiner Joan Roca, i ja hi teníem l'Isma Prados, i també Dipsalut, l'organisme de la Diputació dedicat a la sanitat, i tancarem acords de patrocini amb empreses privades. Aquest és el projecte que creix més de pressa.»

–Quins són els altres?

–«Hi ha la Butaca Jaume Casademont, que es fa a La Mercè. Convidem personatges de relleu internacional perquè vinguin a Girona a fer un debat, una conferència, per exposar la seva temàtica.»

–I el Baròmetre?

–«El Baròmetre és un projecte que aquest any farà un salt important. És una col·laboració amb la Càtedra de l'Empresa Familiar de la UdG, amb professionals de la investigació que estudien el món empresarial buscant les singularitats d'aquest sector empresarial. S'han editat ja dos estudis, i ara ja hi ha un equip molt potent treballant en un estudi que es presentarà al novembre, que entra de ple en la situació econòmica actual i perspectives de futur de l'empresa familiar. Per primera vegada l'àmbit d'estudi no és només gironí sinó tot Catalunya.»

–Alguna conclusió que es pugui avançar?

–«Encara no, es tracta d'establir si l'empresa familiar és més resistent o no al canvi sobtat de l'economia, si s'han basat més en recursos propis que no pas en finançament extern.»

–Hi ha també una vinculació amb Bescanó, el lloc d'on arrenca l'activitat dels Casademont.

–«El premi literari Bescanó és un projecte que arribarà a la quarta edició. Des de bon començament la fundació va tenir clar que havia de tenir un lligam amb el poble i com que toquem temes culturals vam decidir col·laborar amb l'Ajuntament en l'organització d'aquest premi literari.»

–Hi ha més projectes en perspectiva?

–«Hi ha diferents projectes a la coctelera, que en dic jo. També té a veure amb el fet de trobar els col·laboradors adequats. Un dels que estan més avançats és l'IN2. En lloc de becar investigadors catalans perquè se'n vagin a l'estranger, el que volem fer és anar a buscar investigadors que són a fora i fer-los venir a Girona perquè treballin amb els investigadors locals.

I, a més a més, la nostra intenció és que aquests que vinguin siguin catalans que han hagut de marxar perquè a fora han tingut més oportunitats, i fer-los retornar durant un temps. Treballem especialment en el sector de la tecnologia agroalimentària i buscarem gent que vingui aquí a treballar als centres de recerca, com ara l'IRTA, a donar classes a la universitat i, per què no, a treballar amb empreses gironines del sector. Especialització en un tema i retorn de talent. De la mateixa manera que el fundador havia tocat molts camps, tenim idees per fer coses relacionades amb l'esport, amb la cultura popular, amb la formació empresarial, que necessiten el seu camí, i primer cal tenir clar els continguts i objectius, buscar els socis i col·laboradors, i a partir d'aquí engegar-ho.»

Beques Educar Menjant

Durant el congrès de cardiologia celebrat a Barcelona aquesta setmana, en Ferran Adrià i en Valentí Fuster de la Fundació Alícia, reclamaven la necessitat d’una assignatura obligatòria a les escoles sobre alimentació saludable.

Aquesta és una de les importants mancances del sistema educatiu actual, que mentre treballa per formar els coneixements dels infants en matemàtiques, llengua o història, oblida que necessiten també apendre a cuidar-se: l’alimentació i l’esport són peces claus.

Tot i que aquesta podria ser una tasca atribuible a les families, el cert és que els índex d’obesitat infantils actuals –entre 8 i 15%- o els greus problemes que provoquen els transtorns alimentaris com l’anorèxia o la bulímia ens fan pensar que alguna cosa més hem de fer.

Amb aquesta voluntat la Fundació Jaume Casademont vam crear fa dos anys les Beques Educar Menjant, un projecte destinat a fomentar la necessitat d’educar els nens i nenes en hàbits alimentaris saludables i dirigit, bàsicament, al col.lectiu de mestres, pares i mares.

Es va detectar que tot i la macança del sistema educatiu existien una gran quantitat de accions promogudes per mestres, pares i mares per suplir aquesta necessitat i per tant la feina de la Fundació va anar dirigida a ajudar a desenvolupar aquests projectes finanaçant-los amb una convocatòria de projectes on es premien els millors.

Cada Beca Educar Menjant dona 3.000 euros per desenvolupar un projecte.

Enguany iniciem la tercera edició, amb un gran èxit en les dues anteriors, i amb l’objectiu de crèixer, ampliem el nombre de beques fins a 4, augmentem la difusió en revistes, premsa, televisió i fins i tot al facebook, hem incorporat al jurat el prestigiós cuiner Joan Roca del Celler de Can Roca.

Tot amb l’objectiu de seguir difonent la necessitat d’ensenyar als nens què han de menjar.

Si sou mestres o en coneixeu algún, si sou pares o mares i teniu els vostres fills en edat infantil, o si simplement esteu interessats en aquest tema, us convido a participar i a donar a conèixer les Beques Educar Menjant i ajudar-nos així a difondre el missatge.

Podreu trobar les bases de la convocatòria a la nostra web : http://www.fundaciojaumecasademont.cat/

La llista de Robert Parker

Recentment ha sortit publicada la llista anual dels millors vins del món del nordamericà Robert Parker, un somelier que ha creat una de les pàgines web de referencia del sector - www.erobertparker.com –

Tot i que els vins realment no els cata ell, sinó Jay Miller, el fet de publicar-los li permet donar el nom a la prestigiosa llista de referència.

Del total de la llista 122 vins catalans arriben o superen els 90 punts. La DO amb més presencia és DO Priorat, amb 71 vins, DO Montsant, amb 18 i DO Cava, amb 11. La resta de DO catalanes són DO, Penedès amb 10, DO Empordà, amb 5, la DO Terra Alta, amb 3 i la DO Costers del Segre, amb 1.

A continuació la llista amb els 40 vins espanyols amb més puntuació. Hi ha 9 vins catalans -en negreta a la llista-, 7 de la DO Priorat i 2 de la DO Montsant.

Pingus 2006: 99 punts
Raul Perez El Pecado 2007: 98 punts
Artadi Vina El Pison 2007: 98 punts
Vega Sicilia Unico Reserva Especial NV: 98 punts
Clos I Terrasses Clos Erasmus 2006: 97 punts
Raul Perez A Trabe Red 2006: 97 punts
Hermanos Sastre Pesus 2005: 97 punts
Mas Doix Doix Costers de Vinyes Velles 2006: 97 punts
Bodegas Emilio Moro Malleolus de Sancho Martin 2006: 97 punts
Bodegas El Nido El Nido 2006: 97 punts
Mas Romani (Mas Alta) La Basseta 2006: 96 punts
Bodegas Y Vinedos Mancuso Mancuso 2005: 96 punts
Raul Perez Prieto Picudo 2007: 96 punts
Vinedos de Paganos La Nieta 2006: 96 punts
Alvaro Palacios L'Ermita 2006: 96 punts
Raul Perez La Claudina 2007 Blanco: 96 punts
Bodegas Fernando Remirez de Ganuza Rioja 2005: 96 punts
Bodegas Sierra Cantabria Amancio 2005: 96 punts
Aalto PS 2006: 96 punts
Descendientes de Jose Palacios Corullon Moncerbal 2006: 96 punts
Dominio de Pingus Amelia 2006: 96 punts
Espectacle Espectacle del Montsant 2006: 96 punts
Bodegas Alto Moncayo Aquilon 2006: 96 punts
Benjamin Romeo La Vina de Andres Romeo 2006: 96 punts
Vega Sicilia Unico Reserva 1999: 96 punts
Terra de Verema Corelium 2006: 96 punts
Los Astrales Astrales Christina 2006: 95 punts
Bodegas J A Calvo Casajus Nic 2005: 95+ punts
Artadi Pagos Viejos 2007: 95 punts
Acustic Auditon 2007: 95 punts
Vinedos Y Bodegas Garcia Figuero Tinus 2006: 95 punts
Clos Mogador 2006: 95 punts
Celler Cal Pla Mas d'en Compte Planots 2006: 95 punts
Raul Perez Sacrata 2007: 95 punts
Bodegas Y Vinedos Pujanza Pujanza Cisma 2006: 95 punts
Hermanos Sastre Regina Vides 2004: 95 punts
Eduardo Garcia Ramiro's Ribera del Duero Toro 2005: 95 punts
Mauro Terreus 2004: 95 punts
Bodegas Emilio Moro Malleolus de Valderramiro 2006: 95 punts
Muga Aro 2005: 95 punts
Bodegas El Nido Clio 2006: 95 punts

Gestió del Talent : Descobrir la sopa d'all

(aportació al blog de l'Albert Riba. http//:albertriba.blogspot.com)

És un plaer poder escriure al blog de l’amic Albert, i després de pensar-hi una bona estona he decidit fer-ho sobre un tema que ell, n’és un gran expert ! La Gestió del Talent.

Amb tot el tema de la crisi està de moda parlar dels canvis radicals que han de venir en els sistemes econòmics i organitzatius actuals. I un dels temes que més es parla és de la Gestió del Talent.

Després de dècades de centrar-nos en l'automatització, estandardització de processos i procediments organitzatius torna el valor de la persona com a individu, com a aportació de valor afegit i com a clau de futur.

Buscant per Internet sobre el tema he trobat un interessant curs anomenat “Gestió del Talent” que precisament es fa a Igualada i n’he abstret interessants conceptes.

“El talent és el valor afegit de qualsevol projecte.”

“Cada organització, ha de treballar per valorar-lo, promocionar-lo i gestionar-lo”

“Sabem el que som, però no el que podem arribar a ser”

“Veiem les coses no com son, sinó com som”

També m’interesso pel contingut dels 9 seminaris que presenta el curs : “Gestió del Temps”, “Intel•ligència emocional”, “Coaching”, “Gestió del Talent”, “Negociació I”, “Negociació II”, “Resolució de Conflictes”, “Gestió de Projectes I”, “Gestió de Projectes II” ....

En aquest punt m’aturo. Reflexiono. Penso.

La moda, la salvació a la crisi, és apostar per les actituds positives, per la motivació i il•lusió en els projectes, en apostar i confiar amb les persones, en potenciar habilitats directives individuals ....

Precisament, tot aixó són tots els cursos que estem donant a la Jove Cambra des de fa anys i anys.

I encara en trobo a faltar ! : Motivació i Lideratge, Innovació i Creativitat, Gestió de Referents, Teamworking, Comunicació eficaç, Presentacions...

Dues conclusions:

Gestionar el talent és simplement, el que sempre hem anomenat ser emprenedors.

Gestionar el talent és exactament, el que JCI portem fent des de fa molts anys

Una reflexió:

És que el món ha descobert la sopa d’all?

O segurament, és que a la Jove Cambra ja fa anys que tenim clar que aquest era el camí?

Benvinguts al món de les oportunitats !

Rússia : un viatge surrealista.

Estem d’acord en que viatjar per feina no és el mateix que fer-ho per vacances, i a vegades un viatge es converteix més aviat en una aventura. Això és el que em va passar al meu viatge a Mitishi (Rússia).

Desprès de descobrir que els russos no parlen anglès i que un paper escrit amb la direcció de l’hotel no era la solució en un país amb un alfabet diferent al nostre vam aconseguir arribar a la magnífica ciutat de Mitishi.

Uns quants quilòmetres al nord de Moscú es troba aquesta deteriorada ciutat obrera, al més pur estil URSS, on nomes es veuen que cases velles, brutícia i persones de classe molt humil.

La següent sorpresa va ser que el nostre Hotel era un antiga caserna militar, reconvertida en centre social, plena de míssils soviètics i elements de material militar per tot arreu, i que les habitacions que ens havien llogat eren les luxoses habitacions que abans havien ocupat els caps militars. Tot plegat, surrealista !

La fàbrica on vam treballar va ser, un altre cop, un espectacle fantasmagòric, maquines velles, brutes, aturades .... talment com si una guerra hagués passat per allà. I no oblidem els panells que omplien les parets: mesures de seguretat, d’atacs químics i nuclears.

L’aventura va ser divertida fins l’últim dia, quan al voler pagar l’hotel a una recepcionista que no entenia l’anglès, vaig agafar els bitllets i els hi vaig deixar sobre la taula, evidentment la noia va pensar que volia un altre tipus de servei.

Els taxistes corren a tota velocitat, i quan troben un dels freqüents embussos de trànsit fenen enclastant el cotxe a les piles de neu dels vorals de la carretera.

Això si, l’ensaladilla rulla és ensaladilla russa, llàstima que ens la donaven per esmorzar!

En resum, tot un espectacle del que havia estat –i és encara- la cara més amarga del comunisme soviètic.

Festa Major de Manresa : Foc i Festa

Deixeu-me començar el tema de les Festes Populars amb la que, com és evident, conec més be. La Festa Major de Manresa.

La Festa Major de Manresa és , bàsicament una festa pels manresans, és a dir, no te cap element especial que la faci una atracció per la gent de fora com ho poden tenir altres festes catalanes, així que, si mai hi voleu anar, us aconsello us busqueu un bon amic del Bages.

La festa en si és completa, hi ha un grapat d'activitats, i se'n poden trobar per a tots els gustos, per als nens, per als joves i per la gent gran.

Ara bé, si que cal destacar alguna cosa, dos actes han agafat el protragonisme desde ja fa un grapat d'anys: El Correfoc i la Festa Major Alternativa.

Aquesta última, que va nèixer com a un acte reinvindicatiu, s'ha convertit en part imprescindible de la festa, tant, que els concerts oficials de festa major els han acabat fent just al costat de la plaça Puigmercadal, on es celebra l'Alternativa.

És el punt de trobada, on pots trobar a tothom i on els manresans, especialemnt els que vivim a fora, retrobem els amics d'any en any.

Per mi però, el plat fort és el correfoc, i aquí si que m'atreveixo a dir ben alt, un dels millors correfocs de Catalunya.

La gent de Xàldiga fa ja més de 25 anys que treballen per portar any a any un espectacle de foc , fum, dimonis, dracs i traques espectacular, un acte, que cap amant dels correfocs es pot perdre.

El Convidat: Albert Riba : De Liliput a l’All Stars NBA

En primer lloc voldria donar-te les gràcies Enric per oferir-mel’oportunitat d’escriure un text al teu blog, saps és un autèntic plaer!! Quan he rebut el mail d’això de ficar també “El convidat” al teu blog he pensat ...

“Puc dir tantes coses de l’Enric .. però collons, ... he de ser breu!!”

Llavors m’ha vingut al cap una frase que comento en molts dels meus seminaris quan faig referència a temes de lideratge, associacionisme, equipsde treball o més ben dit, equips de talent, etc ... i és la frase del Post .

“De Liliput a l’All Stars NBA”

Què vol dir?? Doncs en part molt de la meva relació del 2001 fins avui el 2009 vers l’Enric!! .. us explico ... i si, seré breu!

L’any 2001 vaig entrar a Jove Cambra, la xarxa social presencial que diu l’Enric de la qual en som uns predicadors confessats, i llavors vaig anar al Fòrum de Joves Emprenedors a Sabadell com alumne, i allà hi havia un formador anomenat Enric, que es va passar tota l’estona fotent fotos a les nostres presentacions, i durant els seminaris les va passar, mig enfotent-se per explicar la comunicació no verbal ...

Van passar els anys i els nostres camins es van anar veient i sempre recordant la formació fins arribat l’any 2004, on vaig tenir la sort de poder formar part com a formador del Fòrum i a partir d’allà vaig poder dir que vaig tenir l’Enric de company de Fòrum!

L’any 2009, vaig decidir assumir un repte de ser el nou director de l’Institut de Formació, un projecte molt ambiciós, important i sobretot, ple de canvis i innovacions. Mentre feia l’equip vaig pensar com no amb l’Enric,vaig parlar amb ell i avui en dia tinc la sort, el plaer i la fortuna de que sigui un puntal del equip de formació de la JCI a nivell nacional dirigint totes les Innovacions del IF.

Què vull dir amb això?

Doncs vaig entrar a la Jove Cambra sent petit davant dels megacracks formadors i membres que tenia l’entitat, em van deixar aprendre d’ells, em van deixar compartir amb ells experiències i fins el dia d’avui, amb que plegats, estem treballant per jugar a l’All Stars de NBA de la formació a nivell de Catalunya.

Jove Cambra és un espai que permet com diu un bon amic, ser millor persones, però sobretot, que “ens permet aprendre i desenvolupar-nos sempre envoltats de gent més bona” que un mateix, per al final, acabar jugant tots a un màxim nivell.

Enric ... gràcies per donar sentit a la màxima dels meus seminaris ....perquè : “aprendre dels millors és la millor manera de totes” és a dir, et permet passar “De Liliput a l’All Stars NBA”

Camins del Priorat

El dependent de la botiga em va dir literalment “aquest vi pujarà de preu en pocs mesos, la gràcia és provar-lo quan acaba d sortir i encara no és conegut”

I és cert, el preu de la majoria de vins s’enfila a mesura que surten articles publicats, guanyen concursos, o el seu nom passa de boca a orella. Per aquest motiu vaig fer cas del consell de l’amable dependent del Wine Palace i em vaig endur algunes novetats.

El Camins del Priorat va sortir a la venda la primavera del 2009, és un vi jove, del 2007, però de ben segur se’n sentirà a parlar molt.

Té el segell inconfusible de la D.O. Priorat i permet ser un excel·lent recurs per comprar un vi excel·lent sense tenir que pagar-ne un preu impossible – al menys fins al moment–

Un dels darrers vins que hem provat, i que, sincerament, compleix les expectatives àmpliament, si voleu fer una aposta, us el recomano.

Per cert, el preu que n’he pagat : 13.50 €.

Paris : La ciutat de l'amor

És ben conegut el sobrenom de Paris com la ciutat de l’amor, i complint amb la tradició, va ser aquí, precisament a dalt de tot de la Torre Eiffel, on l’Alba i jo vam decidir casar-nos.

El viatge va començar amb una ruta pels castellers del Loira – pels que no ho sapigueu dir-vos que sóc un apassionat de les “pedres velles”. Els castells, runes i coves prehistòriques són visites obligades –

Una ruta magnífica i un paisatge preciós, sobretot fet a l’hivern, que ens va portar alguna sorpresa com trobar-nos la tomba del mateix Leonardo da Vinci en un dels castells visitats.

La ruta va finalitzar a Paris, on vam visitar la ciutat i els monument més típics: el Louvre, on vam passar-hi un dia sencer, la Torre Eiffel, on, com ja he dit, vam decidir casar-nos o Notre Dame, on vam buscar inútilment el geperut dalt de les torres.

L’encant dels carrers de Paris ens va encantar en una ciutat culturalment molt activa que és visita obligada pels amants de l’art i l’espectacle.

Abans de tornar però, vam celebrar el cap d’any als peus de la Torre Eiffel, bevent champagne barat i veient, astorats, com els lladres i delinqüents actuaven impunement robant als turistes de forma escandalosa.

Quan van arribar els antidisturbis es va muntar una autèntica batalla campal, i l’Alba va treure la seva vena foto periodística més profunda, fins que unes quantes ampolles volant prop del cap ens va recomanar de finalitzar la festa en una altre zona de Paris.

CasTells: La revista castellera

Fa 5 anys, l'octubre del 2004, apareixia al quiosc la revista CasTells, editada per Utopia Global.

No era la primera revista castellera de la història, CasTells però té el mèrit de continuar més viva que mai desprès de 5 anys. Un èxit sense precedents, que avala la feina fet per l'equip d'Utopia.

És difícil mantenir una publicació amb un públic tant específic i tant exigent, l'èxit ha estat gràcies al rigor casteller, periodístic i la qualitat de disseny i imatge.

CasTells no és nomes una revista d'actualitat, és també una revista didàctica i divulgativa del món casteller i els seus valors.

La revista compta amb un Consell Assessor d'experts en el món casteller, del qual tinc el privilegi de formar part des del 2007.

Aquest consell ajuda l'editorial a elaborar els continguts, mantenir la neutralitat i el rigor casteller. Un fantàstic complement per a l'equip de redacció de la revista.

Amb la revista hem col.laborat des d'eljoccasteller.cat en diverses iniciatives, com els adhesius i la samarreta del joc. A més, el disseny de la web - http://www.revistacastells.cat/ - és de l'Alba, la meva dona.

Poder disposar d'una revista especialitzada, fà el món casteller una mica més gran, demostrant que a part de les colles i les construccions, existeix un entorn social i cultural molt àmpli capaç de donar cabuda a productes com aquest.

5 anys de revista CasTells que esperem siguin molts més !

Fundació Jaume Casademont : Compromís amb la societat

El juny del 2009 la meva carrera professional va fer un gir de 180 graus i em vaig incorporar com a director de la Fundació Jaume Casademont de Girona.

La Fundació Jaume Casademont té com a objectius promocionar i participar en iniciatives que fomentin el compromís social dins els àmbits de la cultura, l’educació, l’empresa o l’esport.

Pretén ser un projecte social que arribi a la població en general i que fomenti els valors que el seu fundador va transmetre durant la seva vida.

Dirigir una entitat cultural no havia estat fins ara la meva experiència professional – 15 anys en el món industrial – ni les meves titulacions universitàries – enginyeria tècnica i enginyeria en organització industrial – tot i així l’experiència de molts anys en entitats i associacions sense ànim de lucre com la JCI, els Castellers o la Creu Roja m’han permès accedir a aquesta oportunitat.

Un projecte que començo amb una gran il·lusió, ja que d’alguna manera he fet de les meves inquietuds socials la meva feina.

Un projecte que començo amb gran respecte, per la importància de la persona que va ser Jaume Casademont i la confiança que la seva família ha dipositat en mi.

I un projecte que començo amb professionalitat, perquè nomes aplicant metodologia de gestió i dedicació en el treball permetrà obtenir els resultats desitjats.

Us convido a visitar la nostra web -www.fundaciojaumecasademont.cat- i a conèixer una mica més la Fundació Jaume Casademont, és la meva feina, però també és ara la meva il.lusió.

Jove Cambra Internacional : La xarxa social no virtual.

El 1999 vaig entrar a formar part de la Jove Cambra de Manresa en l’any en que la meva germana la Montse, era la presidenta de l’entitat.

El primer any va ser intens ja que, a més de participar com a alumne al II Fòrum de Joves Emprenedors que es celebrava a Girona, vaig organitzar ja el meu primer curs com a formador, l’Start.

L’activitat a la JCI Manresa va durar fins al 2003, ocupant els càrrecs de secretari, tresorer i vicepresident d’àrea. El 2003 vaig ser el director dels “Bagencs” i paradoxes de la vida, mentre estava dirigint un programa que reconeix la vàlua dels personatges i empreses del Bages jo estava fent la maleta per marxar a viure i treballar a terres gironines.

El meu lligam amb JCI Manresa s’ha mantingut, pagant la quota anual i participant des de la distància amb el que podia, mentrestant em vaig centrar amb el tema de la Formació donant cursos per les diferents poblacions catalanes i formant part de l’Institut de Formació.

La gran pregunta arriba quan algú et demana: que és la Jove Cambra ?

Formació, creixement personal, oportunitats de dirigir, treball en equip, compartir inquietuds, fer amics, oportunitats d’internacionalització, etc.

Desprès d’intentar explicar-ho de moltes maneres he trobat una manera senzilla i ràpida: La JCI és un gran xarxa social no virtual !

Colles Castelleres (I) : Sagals d’Osona

El 2001 vaig entrar a formar part de la Colla Castellera Sagals d’Osona, va ser al novembre, durant la diada, on la colla descarregava el seu primer 4de7 amb agulla i 5de7 de la història, una diada brillant ennegrida per la greu lesió d’una canalla en la caiguda del 3de7.

Durant aquesta primera etapa vaig formar part de l’equip tècnic de canalla, ensenyant els més petits a pujar i al mateix temps els valors de castells, també ens vam preocupar d’organitzar actes per la colla com la Gimcana de la Festa Major que encara es fa actualment.

Durant aquesta època vaig tenir l’oportunitat de fer els meus primers castells de 7 pisos, de terç a la torre del 5de7.

Més endavant vaig entrar a formar part de la junta directiva com a Relacions Públiques i Responsable d’Actuacions, durant 4 anys em vaig encarregar de la contractació de la colla, la relació amb premsa i representació institucional quan m’ho delegava la junta.

D’aquest període recordo grans fites, com aconseguir portar per la festa major la colla dels Castellers de Vilafranca on van provar una torre de nou amb folre i manilles, el primer castell de gamma extra que es provava a Osona, o quan la mateixa colla ens van convidar per Tots Sants a actuar a la plaça més castellera.

La meva etapa com a RRPP la vam tancar amb la magnífica actuació del desè aniversari de la colla, amb les colles Vella Xiquets de Valls, Jove Xiquets de Valls i Castellers de Vilafranca actuant juntes a Vic al costat dels Sagals.

També hem viscut grans moments castellers, com la consecució de la torre de vuit amb folre, el tres de vuit o el pilar de sis carregat. Posant la comarca d’Osona a dalt de tot del panorama casteller català.

El gran sacrifici ha estat sempre els desplaçament per anar a assaig, durant els dos primers anys de Manresa a Vic, després dos anys des d’Olot i finalment els darrers anys des de Girona.

Tot i pràcticament estar inactiu en l’actualitat, la camisa està intacta al seu lloc de l’armari, a punt per un assaig o una actuació.

Records de viatges

És tradicional portar records dels viatges per als amics o la família o fins i tot per a tu mateix. Nosaltres col·leccionem tasses de diferents països.

Va ser l’Alba, la meva dona, la que va començar amb la col·lecció de les tasses, la primera va ser una d’Amsterdam i després entre els meus viatges de feina i algunes vacances vam començar a fer créixer la col·lecció.

Evidentment, un cop vista la fal·lera, familiar i amics han trobat l’excusa perfecte per als seus records de les vacances i els hem facilitat la feina de pensar un detallet, una tassa és el record perfecte d’un viatge.

Entre les que hem recollit nosaltres i les que ens han regalat ja arribem a la trentena, tasses de Rússia, Japó, Sud-àfrica, Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, Anglaterra, Holanda, Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Itàlia, França, etc ja composen la nostra petita col·lecció.

I no us penseu que només serveixen per decorar, ja que habitualment les fem servir pel cafè amb llet del matí, així entre badalls i lleganyes de bon matí es pot recordar un magnífic viatge a l’altre punta del món.

XII Fòrum de Joves Emprenedors de la Jove Cambra Internacional

Els dies 10,11 i 12 de juliol de 2009 es va celebrar el Fòrum de Joves Emprenedors de la Jove Cambra de Catalunya que enguany celebrava la dotzena edició i es realitzava a Terrassa.

Enguany, igual que els anys 2001, 2005 i 2006, vaig ser un dels membres de l’equip de formadors del Fòrum amb el curs de Direcció d’Equips.

La Formació, intensa com sempre, es va basar ens els cursos de dissabte en “Motivació i Lideratge”, “Comunicació Eficaç”, “Negotiation Skills” – curs impartit en anglès per la companya Elena Beskinskaya de la JCI Moscow – i el curs de Direcció d’Equips.

Es va complementar amb el Teamworking del diumenge i les conferències del Sr. Marcel Prunera – Director General de Promoció Econòmica de la Generalitat de Catalunya – i el sr. Josep Ma Navarro – Cap de RRRHH de Agbar –

Una altre de les novetats va ser la introducció de l’Àgora Bussiness Game en el contingut formatiu, un simulador online d’empresa que permetia als alumnes prendre decisions, liderar el grup o treballar en equip per treure màxim rendiment a la seva empresa virtual.

El Fòrum es va celebrar a l’Hotel de Congressos La Mola de Terrassa, una infraestructura espectacular i acabada d’estrenar per realitzar aquest tipus d’esdeveniments. En plena natura i amb tots els equipaments possibles.

El resultat, un cop més, va ser un èxit rotund i tots els alumnes van quedar impressionats i encantats de l’experiència.

Una gran feina de l’organització –JCI Terrassa- i L’Institut de Formació de la JCI, i ara ja toca començar a pensar en el Fòrum 2010.

Embruix de Vall Llach

Un dels vins més de moda tant per la seva qualitat com per la singularitat del seu propietari és l’embruix de Vall Llach.

No cal dir que la D.O. Priorat està fent una gran feina, no nomes per la gran qualitat dels vins que produeixen sinó sobretot per saber tocar de peus a terra i no deixar-se “emborratxar” per l’èxit, controlant els creixements per garantir-ne les qualitats.

A més, l’embruix és un d’aquells vins amb valor afegit, i és que en aquest món, a més de la qualitat intrínseca del producte, que no es pot obviar, es valora tot aquell misticisme que l’envolta.

Lluís LLach explicava en un programa de Televisió que es va retirar a Porrera degut a una greu malaltia que semblava, havia de ser fatal, desprès d’uns anys de dedicar tot els seu amor a la vinya va superar la malaltia i va poder tornar a l’activitat musical.

Una història, tot i ser evidentment romàntica, que vol simbolitzar tots els valors, passions i sentiments que porta cada ampolla de Vall LLach tancats sota el tap de suro, màrqueting en definitiva, un màrqueting que dona força a la marca, si és que la marca Llach necessita més força encara.

Així doncs, quan obriu una ampolla d’embruix, a més de gaudir el sabor i la qualitat, no oblideu pensar en les propietats curatives d’aquest vi, encara que sigui, com la majoria de vins, que et curen qualsevol mal durant una estona.

Mas Pau

L’Hotel Restaurant Mas Pau d’Avinyonet de Puigventós és un dels millors llocs on, fins a dia d’avui, he estat.

Està situat en un espai natural privilegiat al costat de Figueres on la tranquil·litat és la nota predominant, l’edifici destaca per una impressionat torre de 25 metres d’alçada on hi ha algunes de les habitacions.

L’hotel té 4 estrelles, amb habitacions modernes, espaioses, ben equipades i en perfecte harmonia amb l’entorn rústic de l’exterior.

Si l’allotjament és esplèndid encara ho és més el restaurant, que fa una cuina moderna i d’altíssima qualitat. Un menú gastronòmic excel·lent que, a més, no es queda gens curt en quantitat. El restaurant està dirigit pels xefs Toni Gerez i Xavier Sagristà i està qualificat amb una estrella Michelin.

Mas Pau fa també uns interessants pacs exclusius de cap de setmana que inclouen una nit d’hotel, dos menús gastronòmics i dos esmorzars a uns preus força assequibles, si més no, per celebrar una ocasió especial.

Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya

Una de les entitats que he tingut l'oportunitat de formar part és la junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a Valls i com a representant de la colla Sagals d'Osona.

La CCCC és l'associació de les colles castelleres del país i vetlla per aquells temes i necessitats comunes.

Històricament les més importants han estat aconseguir una important assegurança d'accidents i lesions per als castellers - disposem de la millor cobertura de risc que cap esport té actualment - i la mediació amb TV3 per les retransmissions castelleres.

El període on vaig participar van ser casi tres anys -i molt moguts- vaig tenir l'oportunitat de ser el responsable de la gestió de les assegurances i dels accidents castellers i l'impulsor del reconeixement de les colles castelleres universitàries dins la CCCC.

A més va destacar per el projecte de desenvolupament del casc per acotxadors i anxanetes conjuntament amb el CAR de Sant Cugat i l'empresa de cascs NZI.

També vam viure el desafortunat accident de Mataró, un cop molt dur per al món casteller que vaig viure en primera línia com a un dels representants de les colles castelleres.

En aquesta etapa vam rebre el Premi d'Honor de Cultural Popular de la Generalitat de Catalunya i el Premi d'Honor de la Fundació Lluís Carulla.

En resum, una entitat que tot hi haver viscut moments de desavinença entre els membres -no oblidem que hi ha representants de les colles més rivals a plaça- té una importància cabdal en el món casteller i en garanteix el seu futur i creixement.

El país del sol naixent

País de contrasts entre la modernitat més espectacular -fins i tot aquella que encara no hem vist aquí- fins a la tradició més antiga.

Japó és un país que et meravella especialment per tenir poc a veure amb el món occidental.

Tokio, amb els barris de botigues de moda, d'aparells electrònics última generació, el barri manga i fins i tot el barri de locals de dubtosa reputació... tot és enorme i enlluernador.

Kioto, la ciutat de la tradició, els kimonos, el temple d'or, les gueisas, el temple de les mil portes, els grans budes .... tot és enorme i enlluernador.

Un país fantàstic per visitar, no tinc tant clar per viure-hi, sobretot des del punt de vista dels mediterranis, acostumats a saltar-nos les normes.

Ara bé, hi ha dues coses que m'han meravellat del Japó, l'Onsen, aquella enorme banyera de pedra plena d'aigua bullent on et relaxaves envoltat d'un esplèndid jardí japonès, i el menjar -diuen que la millor dieta del món- em confesso un amant del sushi, el sashimi i tot el peix cru, i us asseguro que el que es menja al Japó té poc a veure amb el que mengem aquí.